divendres, 23 de maig del 2008

Una Exposició i dos punts de llibre

Exposició
de
Damià Torrents i Brunet
(Vilanova i la Geltrú, 1883-1965)
Memòria d'un escultor
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
del 8 de maig al 14 de setembre


Vaig visitar l'exposició de Damià Torrents i la vaig trobar força interessant. Em va agradar que un artista tant poc conegut se l'hagi recordat al cap de tants anys (aquest setembre farà el 125è aniversari del seu naixement). Està molt bé que es recuperin els autors locals a la sala de exposicions temporals del Museu Balaguer.

No us deixeu perdre l'exposició i si sou col·leccionistes de punts de llibre podeu aconseguir els dos punts de llibre de l'exposició. Recordeu que els dijous a la tarda l'entrada és gratuïta.

Es pot veure una selecció apreciable de la seva obra com a escultor. En les obres que s'exposen es pot veure la influència de Rodin i el realisme de Fuxà, també el reflex de les reminiscències de l'art grec. A partir de 1919 s'intensifica la relació amb altres artistes, fills de Vilanova com ell: Enric C. Ricart, Rafael Sala, Josep F. Ràfols, Alaxandre de Cabanyes, Víctor Oliva i altres.

ELS PUNTS DE LLIBRE EDITATS PER A L'EXPOSICIÓ

Nº1 Nº2 Nº3

Nº1 Retrat de Damià Torrents

Nº2 Revers dels dos punts de llibre

Nº3 Escultura sedent de Rosa Pelegrí i Riambau (1942) Guix pintat


EL TRÍPTIC DE L'EXPOSICIÓ



La banderola de l'Exposició al mig de las dues columnes a l'entrada del Museu.

dilluns, 19 de maig del 2008

18 de maig dia internacional dels Museus

Un Llibre, un Museu i un punt de llibre

Acabo de llegir el llibre El Quart Reich. El Secret de Montserrat de Francesc Miralles i m’ha cridat l’atenció un detall de la novel·la. A la pàgina 214 el protagonista, Leo Vidal, estava visitant el Museu de Montserrat i feia la descripció d’un quadre de Ramon Casas. Amb la descripció del quadre em va venir al cap un punt de llibre, buscant a la meva col·lecció el vaig trobar. Era el punt de llibre de la Madeleine (1892) de Ramon Casas.


El títol del quadre és En el Moulin de la Galette (Retrato de Madeleine de Boisguillaume, 1892). En el tiquet per entrar al museu hi trobem un fragment del quadre, un primer pla de la dona del retrat.
La dona del quadre era una model que havia posat per alguns dels millors pintors de l’època com Toulouse-Lautrec i Santiago Rusiñol.




Leo, el protagonista del llibre descriu així el quadre:

<< En el Moulin de la Galette. Mostrava una dona vestida de vermell asseguda en un cafè davant d’una copa de vi. Vaig deduir que es tractava de vi dolç, perquè la copa era petita i el líquid semblava consistent i fins i tot llefiscós. La bona pintura també pot transmetre aquestes sensacions.
Tot i així, el que m’eclipsava d’aquell retrat era l’expressió malenconiosa de la noia, que a més de bosses als ulls tenia els cabells força despentinats, com si se’ls hagués estat remenant mentre tractava d’imaginar una vida millor. Segons la meva interpretació, el vi dolç contrastava deliberadament amb l’expressió amarga d’aquesta damisel·la. El conjunt era un bon retrat de les ambicions humanes: un glop agredolç que deixa més ressaca, segons la qualitat del vi.>>