dissabte, 17 d’octubre de 2015

30 i 31.-"Diable de Vilanova" Col·lecció de punts de llibre de Titelles Guinyol Didó"

 Han sortit els punts de llibre  núm. 30 i 31.-  La titella "Diable de Vilanova" (de cara i d'esquena) de la Cercavila de la Festa Major, de la col·lecció de punts de llibre "Titelles Guinyol didó"

30 i 31. Diable de Vilanova.-
Ramon Sánchez Martí de titelles guinyol Didó ens explica les seves titelles, en aquest cas "El Diable de Vilanova":
Avui us presentem dos punts de llibre: un titella de cara i un altre d'esquena del nostre ball de diables.  Així veieu com van pintats els vestits que vam fer allà per l'any 1995, vestits de la mateixa roba de sac que porten els diables de debò perquè els nostres titelles tampoc no es volen cremar amb les espurnes de les seves maces!
Els primers entremesos que vaig fer sortir en la nostra cercavila titellaire van ser el drac i els diables i després vaig afegir la resta de balls de la nostra ciutat.
Sisco Anguita i un altre diable
5 juliol 1952 davant de la Gran Penya (fotògraf J. Manynou)
foto de Àngela Martí
Justament, la notícia més antiga que es coneix d'un ball de diables també parla d'un drac; això era l'any 1150 a la festa del casament del Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, segons refereix el Joan Amades.  I encara és més antiga la creença en aquests éssers amb cua i banyes que viuen en el foc de sota terra.

El meu tiet Sisco Anguita va participar en el ball de diables de Vilanova amb altres amics seus, abans de portar la Mulassa com ja vaig explicar anteriorment.  Aquí el tenim en dues fotografies que m'ha donat la meva tieta Angelina Martí.  En una, de 1952, està amb un amic a la seva dreta davant de La Gran Penya i en l'altra, de la mateixa època, se'l veu mig acotat al centre de la colla a la plaça de les Neus (a la punta de l'esquerra hi ha el Joan que era guàrdia municipal).



Ball de diables de Vilanova, vestits de E.C.Ricart
5 juliol 1952 plaça de les Neus (fotògraf J. Manynou)
Foto de Ângela Martí
CERCAVILA DE LA FESTA MAJOR DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Diables de Vilanova:
Vestits de Diables del segle XIX
Exposició 300 anys de diables a Vilanova i la Geltrú
Biblioteca Museu Víctor Balaguer any 2010

Les primeres referències que tenim constància a Vilanova i la Geltrú de diables daten de l’any 1710, on consta a l’efecte en la documentació de l’Obra de l’esmentat any, el pagament de 14 sous per 4 coets per la Mulassa y una grossa de xiquets per los diablots. Un grup de quatre o cinc diables, nomenats indistintament, Diablots, Diablons o Minyons acompanyaven a la Mulassa primitiva,  un animal ferotge i ofensiu que anava encapçalant la processó llençant foc pels queixals. Aquests Diablots portaven la mateixa indumentària que els del ball de diables dels nostres dies, portaven una mena de forques, a l’extrem de les quals col·locaven les carretillas que, un cop enceses, esporuguien i feien corre a la gent.
El 1771 un Edicte Reial prohibeix que la Mulassa de la Ciutat Comtal concorregués a la processó tirant coets. Aquest fet fa que a la llarga arribés a la nostra ciutat, i l’any 1779 la Mulassa vilanovina deixà de tirar foc, convertint-se així en una bèstia pacífica. Els diablots acompanyant el Drac, als que seguiren acompanyant principalment el dia de l’Arrivo d’En Carnestoltes. El nombre de diablots va creixent fins que el 1832, coincidint amb la Festa Major local, es constitueixen com a Ball de Diables.
A finals del segle XIX el Ball de Diables va deixar de sortir a conseqüència de l’onada de decadència que van patir tots els balls vilanovins.
Vestits de Diables de Vilanova i de tots els altres balls de diables de la ciutat
Exposició 300 anys de diables a Vilanova i la Geltrú

Biblioteca Museu Víctor Balaguer any 2010
No es fins el 5 d’agost de 1947 quan un grup d’amics i socis del Foment Vilanoví decideixen recuperar el Ball de Diables i la Mulassa, aquesta última desapareguda al principi d’esclatar la Guerra Civil. Es van confeccionar vestits nous, pintats per l’artista vilanoví Enric Cristòfol Ricart.  També es va intentar recuperar el ball parlat però això no va ser possible, tan sols se’n van trobar alguns versos, tots de caire satíric, en un document en molt mal estat. Josep Ramos i Roig, un vilanoví, únic supervivent del ball de diables de temps d’ençà, va intentar fer memòria per recuperar algun vers però tots d’esdeveniments del passat pujades de to. El final es va decidir fer una representació centrada bàsicament en aspectes de temàtica satírica que, any rere any, es van renovant explicant anècdotes i aconteixements de la vila.
A la dècada dels seixanta, el ball de diables, com altres balls de la ciutat, va entrar en decadència i durant uns anys van deixar de sortir, i no és fins el 1972 quan un altre grup de joves del Foment tornen a recuperar el ball.
Balls de diables Festa Major 2007 (vestits pintats per Josep Durán Esteva)
Els vestits del balls de diables Vilanova sempre els han pintat artistes vilanovins:
Vestit pintat per E.C Ricart
Exposició "Una mirada a la festa"
Festa Major 2007
Enric Cristòfol Ricart Nin de l’any 1947 al 1980
Armand Cardona Torrandell de l’any 1980 al 1995
Joaquim Budesca Català de l’any 1995 al 2006
Josep Durán Esteva de l’any 2006 fins ara

(L’escrit està tret de la web del Diables de Vilanova)