De la Tieta al Mediterráneo de Serrat

Aquests dies es parla molt d'en Joan Manuel Serrat, sobretot per insultar-lo i criticar-lo. I ja que és tema actual, tinc ganes d'explicar el que vaig viure a finals dels anys seixanta (deuria ser el 1967, any que va estrenar la cançó "La Tieta").

Un company de la feina em va proposar anar als Escolapis de Vilanova perquè el seu germà hi portava el Serrat. El cantautor hi anava per participar en un col·loqui, taula rodona o debat sobre la Nova cançó i els setze jutges. Com que m'agradava la seva música vaig decidir assistir-hi. Al vespre, a la sala d'actes plena de gent, Serrat va cantar la cançó "La Tieta" (encara no l'havia estrenat, només portava unes notes per cantar-la). Després es va debatre la cançó, fent enfadar una tieta vilanovina, ja que no estava d'acord com a tieta de la cançó.

Al final del debat li van fer una pregunta Cantaràs algun dia en castellà? Es veia que no li venia de gust contestar la pregunta, però com que no paraven d'insistir va deixar anar Si jo canto en castellà voldrà dir que m'he baixat els pantalons. La resposta va fer tots els assistents de la sala aplaudissin.

Al cap d'uns anys va treure Mediterráneo, una cançó en castellà, i aquí va ser on vaig pensar que finalment Serrat s'havia baixat els pantalons.

Un cantant, poeta, escriptor pot expressar-se en la llengua que li vingui de gust, però hi ha vegades que és millor no parlar del que no faràs.

Ho portava molt de temps al pap, sempre ho havia parlat amb els familiars i amics, i he pensat que ara era el millor moment de donar-ho a conèixer.

Jaume Sendra