diumenge, 23 de febrer de 2020

Un record pel Vidalot



Ara que es celebren els 45 anys de l’inici del Vidalot, després de l’aturada per la Guerra Civil, recordo com vaig viure el seu nou començament.
Era el dimarts de Carnaval de l’any 1974 i les principals societats de Vilanova celebraven el Ball de Mascarots. La Carme i jo, que llavors festejàvem, volíem veure què feien a Sitges, ja que deien que també sortien disfressats pel carrer.
Baixant per la Rambla amb el R-8, llavors els cotxes hi circulaven, a l’alçada de la Farmàcia Benavent (avui Farmàcia Principal, 124), ens vam trobar una comparsa de mascarots amb la bandera del Vidalot al capdavant que ens va encerclar. El banderer, que era el Jesse, va pujar al cotxe ondejant la bandera, i els mascarots anaven ballant i tirant gra al voltant del cotxe. Nosaltres vam sortir del cotxe i vam ballar amb ells. Aquesta comparsa de mascarots era del Coro i dels Bordegassos que van fer ressorgir un Vidalot no oficial a finals de la Dictadura.
Al cap del temps encara germinava el gra pels racons del R-8.
L’any següent ja va sortir el Vidalot oficial organitzat pel Coro. La Carme i jo, hi vam participar disfressant-nos de nuvis de l’època dels nostres pares. Al Círcol Catòlic el Jesse rifava les parelles, però al final vam anar junts perquè l’altra parella no va voler canviar.
Sortint de la Sala li vaig fotre el rotllo al Jesse i no ens va conèixer, no parava d’insistir per saber quin número teníem i així saber qui érem, i jo no parava de riure sense voler dir-li.
Quan va néixer la Judit vam estar uns anys sense sortir i només l’anàvem a veure. Ens fotien unes pallisses que déu n’hi do, m’encarregava de comprar el gra a Pinsos Soriano i de repartir-lo juntament amb altres companys del Coro.
Al cap d’uns anys vam tornar a sortir-hi, i llavors ja hi participaven més societats. A la Rambla no s’hi cabia, tothom anava disfressat creant un seguici de mascarots i una gran catifa de gra que l’omplia tota. Eren els anys del gran apogeu abans del declivi.
De mica en mica el Vidalot es va anar morint. Culpa? Doncs una mica de tots, inclòs dels que el vam impulsar en un inici, ja que al final la gent anava directe al ball de l’envelat perquè els hi feia mandra sortir al carrer a llençar el gra, també hi havia la gent cansada de les grans pallisses que donaven els incontrolats de sempre... I per variar, tot el que és bo ens ho acabem carregant fins la seva mort el 25 de febrer del 2009, que vaig deixar documentat en el meu blog «El Gegant de la Porra» amb l’entrada «RÈQUIEM pel VIDALOT».

I ara sembla que per fi torna a ressorgir, desitjo que segueixi endavant i, sobretot, felicitar a tota la gent que s’ha posat al davant per tornar a fer un Vidalot més gran!








Foto Vidalot de Mike del Programa de Carnaval  de 1979
fotos i programes de la família Sendra-Garcia